Agrupació de Centurions de Manacor

(tornar enrere)

 

Nombre de centurions a l'actualitat: 16, que es van turnant, i dels que en surten 10 a cada processó.
Caporal: Joan Miquel Truyols Mas

Observacions històriques:

En paraules de Mn. Alcover, els Centurions són “una imitació d’es soldats romans que intervengueren en la Passió i Mort del Bon Jesús”. Antigament, la seva tasca consistia en guardar la Casa Santa tot el temps que el Santíssim hi era custodiat (des de l’acabament de l’Ofici del Dijous Sant fins a l’Ofici del Divendres Sant). A més, també eren presents a la Processó de la Sang, acompanyant al Sant Crist de la Sang, el Dijous Sant; a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, custodiant el Sepulcre del Sant Crist; i a la processó de l’Encontre, el Diumenge de Pasqua, retent honors a la imatge de Jesús Ressuscitat.

En temps de Mossèn Alcover, a la parròquia de Manacor es comptaven en nombre de vuit, encara que sembla que la quantitat ha anat variant molt amb els anys. Al segle XIX podrien haver estat més de vint i quan el vicari general manacorí recollí la seva existència a la publicació ja anomenada havien minvat molt en nombre. Com a mostra d’això, hi ha testimonis orals d’avançada edat que recorden haver sentit contar a les persones majors que quan Sant Llorenç d’es Cardassar se segregà de Manacor a finals del segle XIX alguns dels vestits dels Centurions de Manacor quedaren en aquell nucli de població, així com també a Son Carrió, on encara es conserven amb algunes modificacions. La quantitat de Centurions seguí disminuint els successius anys, fins que al voltant de 1940 només n’hi havia dos.

Com relata Mn. Antoni M. Alcover a la seva obra Corema, Setmana Santa i Pasco (col·lecció Les Illes d’Or), en el seu temps els Centurions feien dos torns de quatre; mentre un torn feia la custòdia de la Casa Santa, del Sant Crist de la Sang o del Sepulcre durant la seva veneració popular, els altres quatre romanien dins la sagristia. Cada mitja hora, es rellevaven seguint un solemne cerimonial de rendició d’armes propi d’un canvi de guàrdia militar. Aquests cerimonials s’han conservat fins avui, formant part del patrimoni immaterial.

Inicialment les vestes dels Centurions de la Parròquia dels Dolors eren totes de la mateixa Parròquia, però sembla que algunes famílies es podrien haver fet vestes pròpies o se’ls va donar la vesta de la Parròquia. A dia d’avui dels 10 vestits que surten en processó la majoria són parroquials, però encara n’hi ha 3 que són particulars. Fins i tot es té constància d’un membre dels Centurions de Manacor que deixà a les seves últimes voluntats que volia ser enterrat vestit de centurió, i així es va fer.

L’Església de Sant Vicenç Ferrer també tenia la seva pròpia agrupació de Centurions que, com a nota diferenciadora, compareixia estesa dins del temple simulant dormir el matí del dia de Pasqua, quan s’obria l’església amb gran expectació popular. En un moment determinat, qui feia de caporal despertava els seus companys amb grans crits i renous, els quals, aixecats tot d’una, cercaven el Bon Jesús arreu del sepulcre primer i per dins l’església després.

No sabem amb certesa l’antigor dels Centurions manacorins, si bé pels elements de la seva vestimenta podrien datar-se al segle XVIII, però als arxius històrics de la Reial Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors no s’han pogut localitzar despeses relacionades amb les vestes dels Centurions.

La vestimenta:

La indumentària dels nostres Centurions s’ha d’entendre des de l’òptica que podrien tenir els habitants de la Mallorca dels segles XVII, XVIII i XIX de la vestimenta dels soldats romans. Si s’observa detalladament, presenta nombroses similituds amb la vestimenta dels Cossiers, com ara la falda sobreposada als calçons a la justa (anteriors als calçons amb bufes), les cintes de colors al casc, les calcetes i sabates blanques o la camisa blanca. Aquests elements comuns els trobam en altres Centurions de molts pobles que tengueren la sensibilitat de conservar les indumentàries originals arreu de la Corona d’Aragó.

Per desgràcia, a moltes localitats on no havien existit els Centurions n’aparegueren noves agrupacions a partir dels anys 50 del segle XX, en resposta a la popularització d’aquesta figura arran de l’estètica que marcà la cinematografia en films com La túnica sagrada, Ben Hur, Quo Vadis o El cáliz de plata. La imponent tendència va fer que la majoria de les agrupacions de Centurions ja existents també es canviessin la vestimenta tradicional per aquesta, molt més espectacular, però al mateix temps menys fidel a la tradició mallorquina i catalana. Entre les distintes armadures (o lorica) romanes, la que popularitzaren les pel·lícules correspon a la variant musculata, cuirasses d’una sola peça metàl·lica que cobrien tot el tors del centurió. Aquesta en realitat només era utilitzada pels comandaments de rangs superiors, no pel cos d’exèrcit.

La vestimenta dels Centurions manacorins correspon molt més fidelment a la història, és la lorica squamata, formada per petites plaques metàl·liques rectangulars en forma d’escames, cosides a un guardapits de pell i sobreposades parcialment. Aquesta indumentària fou utilitzada per distints cossos de l’exèrcit a partir de la República Romana, per tant té molt més sentit històric que un grup de Centurions equipats amb lorica musculata. És per tant un tresor que ens hem d’esforçar en preservar, com a patrimoni del municipi de Manacor.

Amb les “pel·lícules de romans” també aparegueren les sandàlies de pell, o fins i tot botes, amb cintes pell per ser fermades amb nombroses voltes a la cama fins just davall del genoll. Als cascs aparegueren els plomalls, que a Mallorca tampoc s’havien utilitzat mai a la vestimenta tradicional dels Centurions de Setmana Santa.

A part de tot això, a Manacor es mantingué la vestimenta tradicional, que segueix estant formada per:

  • Espardenyes d’espart blanques amb vetes vermelles, fermades amb quatre voltes a la cama.
  • Calcetes blanques fins als genolls.
  • Calçons a la justa, de color blanc natural, de roba de lli, que s’han de portar fins just davall els genolls. Aquesta peça segueix estrictament un patró tradicional dels calçons a la justa, adaptat a que puguin ser utilitzats per diferents persones de diferents talles, per tant a la part posterior incorporen una obertura tancada mitjançant una veta. La part inferior es tanca amb tres botons blancs de roba.
  • Sobre-falda vermella fins part damunt dels genolls, amb una volta de passamaneria platejada als baixos.
  • Camisa blanca de màniga llarga, actualment amb coll voltat, però possiblement als seus orígens s’utilitzà la camisa tradicional sense coll.
  • Cuirassa en forma de guardapits construïda sobre una base de roba vermella, on es troben cosides petites plaques metàl·liques, rectes a la part superior i ondulades a la inferior. Aquestes plaques formen files que estan parcialment sobreposades a la fila inferior. Pel coll, la cisa i els baixos sobresurt la mateixa tela vermella frunzida, fent una decoració. A la part posterior es ferma la cuirassa amb unes vetes vermelles, que també permet ajustar-la a diferents talles.
  • Guants blancs de talla llarga.
  • Casc de metall platejat fermat a la barbeta amb cinta de pell negra i sivella. Té la cimera també metàl·lica platejada, simulant la forma d’un plomall. Porta dues viseres sobreposades amb retxilleres verticals. A la part posterior està decorat amb cintes de colors vius, d’aproximadament un metre de longitud.
  • Llança formada per un pal negre llis d’aproximadament dos metres de longitud. A la part superior es troba una peça metàl·lica platejada, que està formada per tres elements: punta de llança, destral i mitja lluna. Fermada per quatre vetes vermelles a la part superior de la llança s’hi porta una banderola de tela vermella.

 

 

 

 

 

(tornar enrere)

 

© 2011-2022 Associació de Confraries de Manacor